Treballant en la Pràctica III - Videoart.

 Hola a tothom!

Aquesta és l'última pràctica del curs i tinc sentiments contraris, per una banda, després de tants mesos tinc moltes ganes d'acabar segon, gaudir de l'estiu i començar tercer... penso que serà un any prou bo, ja que deixaré enrere assignatures que no m'omplien i començaré a estudiar les assignatures amb les quals m'agradaria centrar-me, tot i que encara no estic massa segura de quines agafar. Per l'altra banda, sento que a aquesta assignatura he aprés molt i m'agradaria continuar pràcticant i fent projectes. Qui sap, pot ser a tercer i a quart em centro amb assignatures de video!

Bé, al tema: la pràctica III. 

He de dir que el començament d'aquest treball va ser força lent (tot culpa meva, ho reconec!), em va costar molt trobar la idea sobre la que treballar i sobretot, com enfocar-la. A més a més, es van ajuntar totes les entregues finals de totes les assignatures, el qual va fer que en comptes de gaudir el procès, m'agobiés bastant. Però una vegada vaig posar-me a treballar amb el projecte en serio, el vaig agafar amb moltes ganes i tot va sortir rodat! :) 

Sabia que el tema del qual volia parlar, havia de ser un tema que afectés a tothom al seu dia a dia, però sobretot que m'afectés a mi. Pensant sobre totes les coses que em preocupaven vaig arribar a la conclusió de que volia parlar sobre el pas del temps. Sé que encara soc molt jove però veure com el temps se m'escapa de les mans a una velocitat vertiginosa em provoca molta angoixa. 

I això és el que volia intentar captar al videoart. 

Us deixo el link, espero que us agradi.

https://drive.google.com/file/d/1G0p5nAOYwhMb2uDi7og1LUvQyZa7uS9A/view?usp=sharing

Com podeu veure, el que més destaca del video és la repetició de la imatge del rellotge avançant rapidament, que interromp els moments de tota una vida que mostra el video, acompanyat d'un tic-tac de rellotge que a mesura que avança el video va més ràpid i el seu so augmenta. He utilitzat aquests elements com una metafora de la nostra vida: la fixació i la preocupació sobre el futur i sobre el pas del temps fa que no gaudim com cal del present. 

M'ha semblat una experiència molt enriquidora poder veure el resultat dels meus companys de classe, veure la temàtica que han treballat i com han resolt els seus projectes. També estic molt contenta perquè he descobert l'obra d'artistes que fan instalacions que no coneixia i que m'han fascinat, com és el cas d'Eulalia Valldosera, que m'ha servit d'inspiració per al meu treball. 

Blood Ties (1998), Eulalia Valldosera

Per acabar voldria fer una petita reflexió: sé que el meu treball és força negatiu, però poc a poc vaig millorant! Ara tinc clar que tot i que el temps m'angoixa, mentre tingui persones que m'estimen i a les que estimo al meu costat i ganes de complir objectius fent el que m'agrada, estaré bé :)

Ja ho diu Bill Murray a Lost in Translation (obviament): "Com més saps qui ets i el que vols, menys deixes que les coses t'afectin."